miércoles, 3 de agosto de 2016

Informació sobre la situació fiscal dels treballadors de RTVV en cas de contractació temporal

Els companys de la plataforma Mildenou ens han fet arribar un resum sobre la situació fiscal en que quedaríem els treballadors de RTVV en cas de contractació a la futura corporació.

Després d'una reunió amb el Responsable Regional de Gestió Tributaria, el company Sergi Capelo (qui ja ho va avançar en la darrera concentració a la plaça Manises), ha elaborat aquest escrit a titol merament informatiu per tractar d'aclarir totes les dubtes i diferents possibilitats que es donaríen en cas que algún treballador de RTVV fora contractat temporalment per la nova Corporació Valencina de Mitjas de Comunicació (CVMC).


RESUM DE LA REUNIÓ amb la dependència regional de gestió tributària

Quede clar que este escrit té caràcter merament informatiu i intenta dibuixar els possibles escenaris que ens podríem trobar en el cas d’acceptar la contractació temporal en la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), la nova RTVV. Res no és ni blanc ni negre sinó que hi ha tot un ventall de matisos de gris, provocat, fonamentalment, perquè la situació fiscal de cadascú és personal i pot tindre molt poc a vore amb la situació fiscal d’un altre company. En tot cas, sí hi ha algunes circumstàncies de procediment que serien igual per a tots.

En primer lloc, cal dir que la Dependència Regional de Gestió Tributària de València no és competent per fixar un criteri sobre si existeix o no successió d’empresa en el cas de la CVMC. Ara bé, encara que el criteri ho ha d’establir la Direcció General de Tributs(DGT), a Madrid, mitjançant una resolució vinculant, opina que, donat que es tracta d’una empresa que té la mateixa activitat que RTVV i que el lloc de treball i el propietari son també els mateixos, és molt probable que el criteri siga que existeix successió d’empresa. O, millor encara, que no hi ha hagut una desvinculació real dels treballadors amb l’empresa.

Es podria argumentar que, tractant-se d’una empresa pública, la DGT pot entendre que no hi ha hagut intencionalitat de successió empresarial. Però hem trobat una resolució de 2005 sobre l’empresa pública catalana Aigües Ter-Llobregat en la què queda meridianament clar que un treballador, que havien acomiadat 2 anys arrere i que torna en un lloc d’alta direcció, ha de tributar per la seua indemnització perquè ha deixat d’estar exempta.

Això ens fa pensar —i no és més que la nostra opinió— que ens trobem davant el pitjor escenari possible. Sobretot, perquè el fet que l’Agència Tributària determine l’existència de successió empresarial no té translació directa als tribunals de Justícia, encara que es pot utilitzar com un argument més.

Davant este panorama, què hem de fer? 
En primer lloc, presentar, com més prompte millor, una pregunta vinculant a la DGT.

Estimem que tardarà de 2 a 3 mesos a contestar, encara que, legalment, té un termini de 6 mesos per fer-ho. Això vol dir que, molt probablement, la CVMC començarà a contractar abans que arribe la resposta. D’acord amb el Comitè d’Empresa s’ha decidit que la pregunta la presentarà MildeNou.

Si la resposta de la DGT és que no hi ha successió d’empresa, cap problema i tots tan contents pel que fa a les nostres obligacions tributàries. Però si la resposta és que les indemnitzacions d’aquells que estiguen treballant a la nova RTVV ja no estan exemptes, hauran de pagar.

Què diu el Reglament de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF)?

Article 1. Indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador.

El gaudi de l’exempció prevista en l’article 7.i) de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, queda condicionat a la real efectiva desvinculació del treballador amb l’empresa. Es presumeix, excepte prova en contra, que no es dóna esta desvinculació quan en els tres anys següents a l’acomiadament o cessament el treballador torne a prestar serveis a la mateixa empresa o a una altra empresa vinculada a aquella.

Article 73. Termini de presentació d'autoliquidacions complementàries.

1. Quan el contribuent perda l’exempció de la indemnització per acomiadament o cessament a què es refereix l’article 1 d'este Reglament, ha de presentar autoliquidació complementària, amb inclusió dels interessos de demora, en el termini que hi haja entre la data en què torne a prestar serveis i la finalització del termini reglamentari de declaració corresponent al període impositiu en què es produïsca esta circumstància.

A qui pot afectar?

Pot afectar a qualsevol treballador que haja estat inclòs en l’ERO d’extinció de RTVV, SAU i torne a prestar el seus serveis en la CVMC (sempre que el criteri de la DGT siga que no hi ha hagut desvinculació laboral) en qualsevol modalitat: amb un contracte laboral fixe o temporal, de jornada sencera o parcial, d’alta direcció i, fins i tot, com autònom.

Com es paga?

Es pagaria fent una declaració complementària de l’IRPF sobre la declaració corresponent a l’any 2014, és a dir, la que es va presentar al juny de 2015. En esta declaració complementària els treballadors afectats haurien d’incloure els diners percebuts com a indemnització en 2014, que passaria a ser renda del treball. El termini per a presentar esta declaració complementària acaba el mateix dia que el de la declaració de l’any que ve. És a dir, el 30 de juny de 2017. Com que la indemnització es va pagar en dos voltes i en anys fiscals diferents, també s’hauria de fer una complementària de la declaració de 2015, que és la que s’ha presentat enguany, afegint com a renda del treball la part d’indemnització percebuda al 2015. Per a esta segona complementària, el termini seria el mateix: el 30 de juny de 2017.

Quant es paga?

Donat que la indemnització s’ha generat al llarg de tota la vida laboral en l’empresa, té una reducció per ser renda generada en més de dos anys. Pel que fa a la complementària de 2014, la reducció seria del 40%. És a dir, que de cada 1.000 € rebuts en la indemnització, s’haurà de tributar per 600 €. Com que la llei de l’IRPF es va modificar al 2015, en la complementària corresponent a eixe període fiscal, la reducció serà només del 30%, és a dir, que de cada 1.000 € percebuts s’haurà de tributar per 700 €. En els dos casos, la quota s’ha d’incrementar amb els interessos de demora que van acumulant-se dia rere dia, per la qual cosa no és gens interessant esperar a l’últim dia per regularitzar la situació.

Es pot recórrer?

Sí. La pressuposició de la DGT que es manté la vinculació amb l’antiga empresa admet prova en contrari i cada treballador (en cap cas, l’empresa) haurà d’acreditar que hi ha hagut una desvinculació real que permeta mantindré l’exempció fiscal de la indemnització. El recurs ha de ser forçosament individual i no col·lectiu. El recurs no paralitza l’obligació de tributar. Si el recurs no fructifica, caben més recursos davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional (TEAR) i després davant el TSJCV i el Tribunal Suprem. El TEAR és gratuït. Els altres, no. El termini per presentar recurs es de 4 anys, encara que, una vegada presentat el primer recurs, el termini es paralitza.

I què passa si no regularitze?

Com que a Hisenda també lligen els diaris, seria molt arriscat pensar que l’Agència Tributària no se n’adone que estàs treballant. Si passat el termini, no heu regularitzat la situació, Hisenda obrirà un expedient, farà una declaració paral·lela i, a més de pagar els impostos i els interessos, podrà sancionar amb una multa d’entre el 50% i el 100% de la quantitat defraudada. No paga la pena. A més, per a qualsevol recurs, ja no tindreu un termini de 4 anys, sinó de 30 dies.

I què passa si un tribunal diu que no hi ha successió d’empresa? I què passa si l’Audiència Nacional diu que l’ERO és nul i ens toca tornar la indemnització?

En estos casos, i a petició del contribuent, perquè l’Agència Tributària no actuarà d’ofici, heu de reclamar que vos tornen els diners. I ho faran sempre que no hagen passat 4 anys des que vau regularitzar la vostra situació perquè, aleshores, Hisenda ja no té obligació de tornar-vos els diners.

Hi ha algun precedent semblant al nostre?

Sí. Hem trobat algunes resolucions vinculants de la DGT sobre casos que, encara que no són idèntics al nostre, sí que ens permeten fer-nos una idea de quina serà, probablement, la decisió de la DGT. Els podeu consultar ací:

http://petete.minhap.gob.es/Scripts/know3.exe/tributos/consulta/texto.htm?NDoc=15360&Consulta=%2EEN+NUM-CONSULTA+%28+2263-00%29&Pos=0&UD=1

http://petete.minhap.gob.es/Scripts/know3.exe/tributos/CONSUVIN/texto.htm?NDoc=20696&Consulta=%2EEN+NUM-CONSULTA+%28V1909-11%29&Pos=0&UD=1

http://petete.minhap.gob.es/Scripts/know3.exe/tributos/CONSUVIN/texto.htm?NDoc=2169&Consulta=%2EEN+NUM-CONSULTA+%28v1087-05%29&Pos=0&UD=1

http://petete.minhap.gob.es/Scripts/know3.exe/tributos/CONSUVIN/texto.htm?NDoc=4236&Consulta=%2EEN+NUM-CONSULTA+%28v0316-06%29&Pos=0&UD=1

Però tot açò és molt complicat, no?

Bé, una miqueta. Però, per facilitar-vos un poc les coses i poder fer, si voleu, una simulació de quant hauríeu de pagar si, finalment, la indemnització deixa d’estar exempta, hem fet un manual que vos pot aclarir prou les coses. Si amb el manual tampoc vos aclariu, podeu consultar amb el gestor que vos fa la declaració o preguntar en l’administració de l’AEAT que vos correspon. No vos faran la declaració però vos diran com fer-la. De qualsevol manera, no vos precipiteu perquè mentre no diguen que van a començar a contractar no heu de fer res.

Per tal de que cadascú es faça el càlculs necessaris i sapiga com fer una declaració complementària, els companys de Mildenou també han elaborat aquest MANUAL PER FER UNA DECLARACIÖ COMPLEMENTÀRIA PER MITJÀ DEL PROGRAMA PADRE que ens pot ser molt útil.

martes, 26 de julio de 2016

Asamblea de afiliad@s. Jueves 28 de Julio. 18:30 horas

El próximo jueves 28 de Julio a las 18:30 se convoca Asamblea en la sede de CGT,  Avenida del Cid, 154 con el siguiente orden del día:

1. Situación actual tras la aprobación de la Ley.
2. Perspectivas legales y fiscales ante la puesta en marcha de una radio y televisión provisionales.
3. Ruegos y preguntas

Esta Asamblea es únicamente para AFILIAD@S Rogamos puntualidad.

jueves, 14 de julio de 2016

NO TOTS ELS 14 DE MES, MEREIXEN SER RECORDATS


Hui 14 de juliol es s'ha consumat la ignomínia contra les persones treballaven en RTVV, crec que per primera vegada al nostre país, s'ha condemnat a algú a fer oposicions dues vegades per la mateixa plaça, sense que un jutjat haja declarat nul el procés, és més en diverses ocasions les convocatòries i els processos han estat validats per algun jutge.

No sé què passa en aquesta terra, serà l'aigua, no em refereix al "aigua de valència" que està de puta mare, sinó a la que surt per les canonades del Palau de la Generalitat, que a uns els dóna per fotre al personal per "forrarse" ia altres per fotre res més (almenys per ara que sapiguem). Caldrà revisar les canonades per si estan deixant anar una mica de plom.

El moniato i els seus sequaços ens van tancar l'empresa i no ens van recol·locar excloent al costat del personal fix de l'Agència Valenciana de Turisme i per ara els ha eixit de bades
Els seus substituts ens obliguen a tornar a demostrar la nostra vàlua i a pagar per treballar o a treballar pel morro durant una llarga temporada. En què estaríem pensant el dia que ens alegrarem per haver aprovat les oposicions en RTVV.

Dir també que molt ,,,,,,,, molt a fons crec que tots ens alegrem una mica, que tornem els mitjans de comunicació en valencià, esperem que no caiguem en els errors del passat, paraules prohibides, percentatge de valencià , pel·lícules pornogràfiques doblades al valencià per aconseguir la quota de valencià, manipulació, contraprogramació pujar l'audiència, contractació caríssima hi ha dit, tómboles ... ..etc., que molts (gairebé els mateixos que seguim protestant a la porta de la generalitat tots els divendres), ens vam fartar de denunciar i ningú ens va fer el mínim cas.

Bé al següent pas, esperem que l'Audiència Nacional pose les coses al seu lloc. En referència a això, dir-los als magnífics periodistes del Llevant que no manipulen, la demanda de la CGT no és per incompliment de l'ERO, si no contra l'ERO. Nosaltres hauríem volgut que ho incomplisse tot i no haguessen tirat a la gent al carrer, sobretot a aquells i aquelles que no van tenir a veure amb les paraules prohibides, percentatges mínims de valencià etc, etc, etc.

Companys i companyes de batalla, en batalla fins a la victòria final.

Vte.Melo

domingo, 10 de julio de 2016

ELS NOSTRES PRIVILEGIS



Ja fa bastants anys, quan acabàvem les negociacions dels convenis col·lectius o els períodes de consultes d'un ERO, si no era molt tard, ens asseiem al voltant d'unes cerveses, i recapitulant sobre els variats arguments empresarials, fèiem broma amb la possibilitat de fins i tot ens tocaria pagar per treballar.

Malauradament aquesta possibilitat ja és una realitat. Una realitat per als "privilegiats i privilegiades", extreballadors i extreballadores de RTVV.

L'art. 7 i) de la LIRPF qualifica com rendes exemptes:

"E) Les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador, en la quantia establerta amb caràcter obligatori en l'Estatut dels Treballadors, en la seva normativa de desenvolupament o, si escau, en la normativa reguladora de l'execució de sentències, sense que pugua considerar com a tal l'establerta en virtut de conveni, pacte o contracte. "

Però l'art. 1.1 del Reglament de l'IRPF estableix:
"El gaudi de l'exempció prevista en l'art. 7.i) de la Llei Llei 35/2006. De 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, queda condicionat a la real efectiva desvinculació del treballador amb l'empresa . Es presumeix, llevat prova en contra, que no es dóna aquesta desvinculació quan en els tres anys següents a l'acomiadament o cessament del treballador,  torne a prestar serveis a la mateixa empresa o a una altra empresa vinculada a aquella ... .. ".

Val a dir que la doctrina de la Direcció General de Tributs no diferencia, ni especifica el tipus o naturalesa jurídica que ha d'adoptar la nova relació contractual entre empresa i treballador, podent tenir aquesta caràcter laboral o mercantil.

Que vol dir això, si durant tres anys des de l'acomiadament tornem a treballar o li facturem, individual o col·lectivament a RTVV o la seva nova marca, haurem de tributar per la indemnització. I per què, per què Hisenda considera que no hi ha desvinculació efectiva amb l'empresa. Si bé admet prova en contra, però si en via administrativa resol negativament sobre la nostra prova ens obliga al pagament de la liquidació complementària.

Quina és la quantia de la liquidació complementària ?.

Haurem de declarar la indemnització que no es va computar en el seu dia mitjançant una declaració complementària, a presentar en el termini que hi haja entre la data en què torna a prestar serveis i la finalització del termini reglamentari de declaració corresponent, al període en què es produeixi aquesta circumstància. És a dir juny de l'any següent.

Lògicament la quantia depèn de cadascú, però no podríem anar desencaminats de parlar d'un 30% de mitjana.

Què vol dir això ?, si ens ofereixen un contracte laboral (sempre que estiguéssim parlant del mateix salari que teníem) i tenint en compte que la mitjana de les indemnitzacions van ser 2 anys de salari, fins als 7 mesos i mig pagarem per treballar, a partir d'aquí haurem treballador gratis aquests 7 mesos i mig. Si facturem a RTVV, compte amb la quantia, perquè potser no interessa. A això lògicament haurem d'afegir que tributarem pel rebut. Pel que caldrà sumar el percentatge pel que ho fem.


Això només són part dels privilegis de què gaudim gràcies a l'obstinació a no negociar del govern de la Generalitat, gràcies Ximo, gràcies Mònica i sobretot gràcies Vidal, tu no tributaràs per l'estranya indemnització que percibistes.

Vte. Melo.

jueves, 23 de junio de 2016

Intervenció sencera del company Manolo Camarasa de CGT RTVV a la Comissió de les Corts

Compareixença a la Comissió de les Corts de CGT

Jo sóc membre del Comitè d'Empresa, represente a CGT, l'únic sindicat que no va signar el ERO d'extinció de RTVV i que va presentar la posterior demanda davant l'Audiència Nacional, una demanda a la que s'han adherit els companys d'UGT.

Creguem que des del primer moment s’han infravalorat les conseqüències de la nostra demanda. S'ha dit que no té cap possibilitat de tirar endavant ja que només la signava un dels sis sindicats, com si la comissió d’un delicte o de una il·legalitat depenguera del nombre de persones que el denuncien. També que com a molt la sentència podria ser d'improcedència, minimitzant el cost que això podria suposar, però no s'ha contemplat que la sentència puga ser de nul•litat, ni per la majoria dels mitjans de comunicació ni, el que és més preocupant, pel Govern.

Pensem que les conseqüències d'una sentència de nul•litat, encara que suposarien una victòria per als nostres plantejaments, podrien ser terribles per a la nostra Comunitat:
  • Si parlem del cost econòmic, hem estimat que estaria entre els 150 i 200 milions d'euros depenent de quan ixca la  sentencia. La nul·litat de l’ERO d’extinció significaria que tots els treballadors haurien de tornar als seus llocs de treball i cobrar els salaris deixats de percebre, a més d'haver d'abonar-se els costos de Seguretat Social. Hem calculat un cost de 60 milions d’euros per any tancat. Aquesta quantitat podria ser major (a raó de un milió de euros cada setmana) si la sentència s'allarga en el temps. Sobre la situació de la demanda després parlaré si tinc temps.
  • Una sentència de nul•litat posaria en perill aquesta llei i podria fer impossible la posada en marxa de la nova RTVV per l’incomplimet de la LLEI D’ESTABILITAT PRESUPUESTÀRIA: a més del cost econòmic, ens podríem trobar amb una plantilla duplicada. D'altra banda, si després d'aquests intents, no hi ha una radiotelevisió pública, tornem a dinamitar per segona vegada el sector audiovisual valencià, que arrossega anys de maltractament y que es troba ferit de mort a hores d’ara.
  • La sola celebració del judici tindria també un inqüestionable cost polític per al govern valencià, perquè suposa que hauria de defensar davant l'Audiència Nacional la legalitat del ERO del govern del Partit Popular, un ERO contra el qual fa poc més de dos anys tots el partits de l’oposició es van manifestar radicalment en contra. Tots recordem les imatges del tancament i algunes de les frases que es van dir en eixe moment, calificant-lo de colp d'estat.

L’ara president Ximo Puig acusava a Fabra de “haver incorregut en prevaricació” i el seu partit, el PSOE, va presentar un recurs de inconstitucionalitat contra la llei de tancament.
Pensen per un moment en la imatge de KPMG, la consultora que va dissenyar l’ERO d'extinció amb el PP i que té per contracte la seua defensa jurídica, defensant al costat de l'Advocacia de la Generalitat la legalitat d'aquest ERO.

Tot açò sense oblidar els programes polítics dels partits de l'oposició que incloïen entre les seues propostes donar eixida al problema laboral dels ex-treballadors.

Nosaltres creguem que una nul•litat és molt possible. Això és lògic ja que som els demandants, però en som molts els que pensem així. Fa apenes 10 dies es va fer públic un informe de APROP en el qual Tomás Sala (Catedràtic de Dret del Treball en la Universitat de València) qualificava la possibilitat de nul•litat com altament probable, mentre descartava que la sentència fóra ajustada a dret i li donava poc crèdit a la improcedència.

També vam conèixer fa uns mesos altre informe encarregat pels companys d'UGT a la Càtedra de Dret al treball de la Universitat Complutense i dirigit per Mª Emilia Casas, (expresidenta del Tribunal Constitucional), que afirmava amb rotunditat que la sentència anava a ser de nul•litat.

Davant aquestes prestigioses opinions que llancen una mica de llum de per on pot anar la sentència, la resposta del govern sempre ha sigut la mateixa: no contemplen la nul•litat, com a molt una improcedència, i per a dir açò es basen en un més que discutible informe d'Advocacia de Generalitat de fa un any. Recordem, la mateixa Advocacia que qualificava de “IMPECABLE” el primer ERO a RTVV, aquell que va ser declarat nul per vulneració de drets fonamentals o la mateixa Advocacia que va avalar LA COMPRA DE VALMOR PER 1 €, per exemple.

La nostra proposta, la de CGT compartida amb la resta del Comitè d’Empresa de RTVV, sempre ha sigut obrir un procés de negociació (tal com suggereix també l'informe de Mª Emilia Casas) que desbloquetge la situació, que permeta recuperar com més prompte millor les emissions i els drets laborals dels treballadors.

En aquest sentit se li han fet arribar, tant al govern com als partits que el sustenten diferents propostes que no han obtingut cap resposta seriosa del govern de la Generalitat.

La sensació que tenim després d'aquest any, és que ens han estat donant llargues, enganyant-nos. Parlàvem amb el Secretari Autonòmic de Comunicació que ens deia que el tema era qüestió de les Corts, els síndics ací presents ens remetien a l'executiu, l'executiu per la seua part deia que el tema se solucionaria amb la nova llei, en la que es respectarien els drets dels ex-treballadors…

I així semblava que anava a ser amb la Proposició de Llei que van signar els tres partits que donen suport al Govern però al final, amb l’oportuna entrada en escena de l'informe del Consell Jurídic Consultiu, s’intenta donar una portada als nostres drets. Sobre eixe informe, si tinc temps, em detindré més endavant.

És a dir, després de dos anys exactament de presentar la nostra demanda i un any després del canvi de govern, la solució que se'ns planteja ratifica el full de ruta del Partit Popular: cal esperar a que un jutge de Madrid decideixca la resolució judicial. Així se'ns ha fet arribar per part del Secretari Autonòmic de Comunicació.

I saben per què?. Perquè aquest govern ja té clar des de fa molt de temps el model de radio i televisió que vol, encara que no ho diga clarament. És un model de servici públic low cost, amb 200/300 treballadors per a realitzar el mínim de producció pròpia (no mes els informatius) i la resta donar-li-lo a productores, EXTERNALITZAR-HO. PRIVATITZACIÓ, per a entendre'ns.

El model que volen és el model Aragón, el model de Múrcia, que no és més econòmic (encara que si el mes precari), on no els importen les condicions laborals de la gent que treballa a les productores, que només estan ací per a guanyar diners. Açò suposa una precarització del mercat laboral que nosaltres, com a sindicats, no podem compartir. Probablement ja tenen en ment el grups mediàtics que ho farien, un d’àmbit autonòmic (amb una xarxa de llicencies de TDT) i un altre grup d’àmbit nacional del que tots coneguem el nom...

És aquest el model que ens mereixem els valencians, un territori amb llengua pròpia i que segueix sent l'únic de tota Europa que té els seus mitjans públics tancats per la insòlita decisió de un govern autoritari que després va perdre les eleccions?

Em resisteix a creure que açò puga ser així. No vull pensar que aquest govern progressista que prometia que anava a arreglar-ho, que anava a rescatar persones amb valentia vullga defensar aquest model de ràdio i televisió neoliberal, un model Alzira de la comunicació. Vull pensar que molta gent, dins dels seus partits, recapacitarà i tirarà enrrere aquestes idees que eren les mateixes que tenia pensades el PP per a la societat valenciana. Per aixó, des de açí, demane al govern que rectifiquen en quant al model.

I en quant als treballadors, des de açi demane a tots els grups que SIGUEN VALENTS en la nova llei. Les propostes encara son damunt la taula. Mantingan les referències als drets dels ex-treballadors. NO SON PRIVILEGIS. Però és més, atrevisquen-se i voten a favor de les esmenes que els ha fet arribar el Comitè d'Empresa.

No és la solució ideal per als nostres problemes laborals però pot ser un bon punt de partida. Ens haguera agradat una solució més atrevida, com la que es va donar en la radiotelevisió grega, on tres anys després del tancament es va readmetre a uns 1500 treballadors del total de 2500 que tenia, i van ser els que tenien un contracte indefinit per oposició. Però ja que no han volgut fer-ho així, el següent pas ha de ser començar un procés de negociació.

Per aixó, ja que no puc dirigir-me des de açí al govern, els demane als representants dels partits que el formen i están ací presents, el mateix: SIGUEN VALENTS.

Parlen amb els seus dirigents, amb el president, amb la vicepresidenta (que no han volgut reunir-se encara amb el Comité) i transmeteu-los que és necessari obrir el més aviat possible aquest procés de negociació i que nomenen, si cal, un nou mediador, un àrbitre, un interlocutor vàlid. No fer-lo tindrà unes conseqüències molt greus que ningú desitja.

I expliquen-los tot el que es juga aquest govern. Una negociació permetria recuperar el servei públic de ràdio i televisió en condicions, no convertiria aquesta nova llei en paper mullat, donaria eixida al problema judicial i solucionaria el problema laboral dels ex-treballadors, DOTANT-LO DE UNA SEGURETAT JURIDICA QUE, A HORES D’ARA, NO EXISTEIX.

El fondit a negre de RTVV per part del PP ja va suposar una despesa de mes de 200 milions d’euros, i ara es pot duplicar eixa quantitat si es desprecia la oferta del Comitè de seure’s a negociar. Perquè si cal tornar a pagar eixa quantitat de milions aquest govern no tindrà ara ningú a qui tirar-li la culpa. El PP ho va fer malament, és de veres, però aquest govern encara està a temps de rectificar perquè els valencians no hagem de tornar a pagar un alt preu per la mala gestió dels seus dirigents.


Moltes gràcies.

martes, 21 de junio de 2016

Solidaritat amb el company de TV3 represaliat per la direcció

Desde CGT a RTVV volem solidaritzar-nos amb el company de TV3 represaliat per la direcció fent públic aquest comunicat. Molt d'ànim i a continuar la lluita!!!

3 anys de calvari i 7 de presó per a un treballador de TV3
#CCMA #NoEmpresonisElMeuCompany
Diu que vivim en un Estat de dret. Això vol dir que intentem governar-nos dins d’un marc legislatiu amb unes lleis que, de manera ambivalent i invocant certs poders, per una banda sembla que ens defensen i ens amparen, però per l’altra ens limiten i ens deixen en clara indefensió davant d’aquells mateixos poders. En aquest sentit, cap Comitè d’empresa no pot convocar vagues de solidaritat amb cap causa, per noble que sigui, si no és en estricta defensa dels drets laborals i salarials.

A TV3 ens trobem davant d’aquest aparent contrasentit o aparent “abús de dret”: hem convocat vagues de solidaritat amb un company represaliat per la direcció corporativa amb un llarg i penós procés penal, iniciat el 2013 i que ara, el 2016, s’ha concretat en una petició de 7 anys de presó. Però, de què se l’acusa? I, les nostres vagues són legals? La resposta a la segona pregunta és sí, són legals, però per a justificar-ho i per a respondre a la primera pregunta i, alhora, entendre alguna cosa, cal remetre’ns a la història, als fets i al seu context.

Situem-nos al 2012. És l’any en què s’aprova la Reforma Laboral, del PP i de CiU, que facilita els acomiadaments massius i sense pràcticament negociació amb els representants dels i de les treballadores, tant al Sector privat (PP: ERO) com, per primer cop, al Sector públic (CiU: PAC). És l’any que, amb l’excusa de la “crisi” financera “mundial”, tant el Sector privat com, sobretot, el Sector públic reben l’estocada de retallades brutals i kafkianes. A la CCMA, amb una visió estratègica empresarial i de país totalment miop, i uns estalvis reals més que ridículs, si existents, que fan pensar més aviat en una subjugació a interessos polítics de pa sucat amb oli, s’elimina el canal juvenil 3XL (TV3), s’elimina l’emissora iCatFM (CR), s’aprima el canal infantil Súper3 i es relega l’històric canal cultural C33 a només la nit i la matinada. Es paguen 180.000 € a PwC de Barcelona, una oficina que “cuenta con más de 670 profesionales, comprometidos en ofrecer servicios de [...] auditoría, asesoramiento fiscal y legal y consultoría”, per tal que ens faci un Pla de viabilitat.

Als passadissos, s’escampa el xiuxiueig “ERO, ERO, ERO…”. Inesperadament, diverses bústies col·lectives de correu de la CCMA/TV3 reben un correu amb un adjunt explosiu, un Excel sense protecció per password, enviat des del correu del President de la CCMA, Brauli Duart, amb la categoria professional, el sou íntegre, l’antiguitat i el cost d’acomiadament de tota la plantilla, excepte el dels càrrecs més alts. La filtració confirma la temuda sospita de la imminència de l’ERO/PAC a la CCMA, desmentida però alhora mal dissimulada per la direcció fins aleshores. A finals d’any, la CCMA denuncia el Conveni col·lectiu i, amb una capacitat de negociació pràcticament anul·lada per llei, TV3/CR es convertirà en la primera empresa pública que entrarà en la “dimensió desconeguda” jurídica de perdre el seu Conveni.

El 2013, amb les relacions laborals entre treballadors i direcció totalment deteriorades i desestabilitzades, la CCMA s’entesta en mantenir una retallada extra del 5% del sou en contra dels acords de viabilitat (RAV) pels anys 2011 i 2012, ratificats per una clara majoria en referèndum a canvi del manteniment de tota la plantilla. Però, i ens hauria agradat equivocar-nos a la CGT, la CCMA no només continua retallant sinó que comença a acomiadar en bloc. Amb una visió estratègica altre cop de “pa sucat amb oli”, la CCMA desmantella les corresponsalies territorials i n’acomiada totes les col·laboradores i corresponsals, també al País Valencià i a Catalunya Nord, amb l’afegit de la pèrdua d’aquestes variants lingüístiques en pantalla en un context de no simple entreteniment.

En paral·lel, la CCMA també suspèn la contractació temporal d’unes 400 col·laboradores, en una empresa d’un sector que sempre havia adaptat la normal fluctuació de la seva producció interna gràcies a aquesta figura. Al mateix temps, es retalla el pressupost de la CCMA en un 25%, mentre transcedeixen a la llum pública els sous d’escàndol del Director de TV3 i del President de la CCMA, càrrecs públics. La premsa escrita publica la imminència de l’acomiadament de 500 persones treballadores (ERO/PAC) a TV3/CR. La CCMA continua amb la seva visió estratègica de “pa sucat amb oli” i es proposa “vendre” el departament Comercial de TV3/CR a la competència GrupoGodó. Tot això acaba desembocant en l’autoorganització de moltes treballadores i treballadors de TV3/CR en comissions de treball per a oposar-se als acomiadaments massius i, sobretot, al progressiu desmantellament de l’empresa en unes poques mans privades privilegiades i properes als poders fàctics imperants. S’autoorganitza la Gran Festa al Moll de la Fusta, neix la Comissió de Cogestió, les Tresines, els TotsSomTV3…

El juny del 2013, la CCMA suspèn definitivament les negociacions de Conveni i, finalment, anuncia l’acomiadament de 312 persones treballadores i una retallada extra del 7,5% del sou, bastant per sota de les seves pretensions inicials. Però amb això no en tenen prou. En un acte extemporani de repressió i de càstig dit “exemplar” per alguns i, per tant, de cerca d’un “cap de turc” entenem unes altres, l’octubre els Mossos d’Esquadra es presenten de matinada a casa d’un company el qual és detingut i incomunicat durant 72h, passades les quals és posat en llibertat amb càrrecs acusat en solitari per la filtració interna de l’ERO de feia més d’un any, concretament per “descobriment i revelació de secret”, tres dies d’infart, d’infern, que es van convertir en “tres anys d’advocats, d’hospitals i de molta por”, com ens relata la seva família avui, el 2016, quan saben que això, a més, significa la petició desmesurada de 7 anys de presó per part de la Fiscalia i de la CCMA. La tardor del 2013, la plantilla clama un clar “Brauli dimissió” en un referèndum amb una participació històrica.

El company “cap de turc” és un enginyer de Telecomunicació, jove, casat i pare de dos fills petits, professional eficaç i eficient, molt integrat al seu departament de treball, amic dels seus amics, sense vincles ni polítics ni sindicals coneguts. Una persona molt normal, vaja. Però, en unes poques hores tot li va ser arrabassat!
Abans del 30 de juny, dia assenyalt del judici contra el company, volem tancar la pitjor etapa de conflicte laboral que va començar amb l’arribada de l’actual Consell de Govern a la CCMA. Per això, a TV3 fem vagues per a reclamar a la CCMA que acabi d’una vegada amb la persecució judicial extemporània contra el nostre company treballador per la suposada filtració d’unes dades la majoria de les quals avui són públiques i consultables al portal de la transparència.

“Minimum peccatum, maximum supplicium”. Ens volen fer tornem als temps de la “Santa” Inquisició Espanyola? Ens volen fer por? No, no se’n sortiran.
Secció Sindical CGT TV3
https://twitter.com/cgtccma

miércoles, 8 de junio de 2016

El divendres, 10 de juny, tots a la Plaça de Manises


30 mesos després del brutal tancament de RTVV pel PPi un any després de la formació de l’actual Consell, els nostres governants no han volgut o no han sigut capaços de complir les seues promeses i reobrir-la. Els valencians seguim sense un mitjà fonamental per al desenvolupament democràtic de la nostra societat, la promoció de la nostrallengua i identitat i la vertebració del nostre territori.

Tots els divendres des d’aquell fatídic dia, els treballadors de RTVV hem vingut concentrant-nos a la Plaça de Manises per a demanar la seua reobertura i el reconeixement dels nostres drets laborals. Aquest divendres no és un divendres més; aquest divendres, la gran majoria dels treballadors cobrarà la última de les seues prestacions per desocupació.Han passat dos anys i seguim sense treball i, ara, sense atur.

Per aixó és importantíssim que aquest divendres tots el treballadors ens concentrem a la plaça i fem escoltar als polítics la nostra demanda urgent: Volem Solucions Ja!!

#VolemSolucionsRTVV
#SenseTreballniAturRTVV
#PromesesIncomplidesRTVV

viernes, 20 de mayo de 2016

Comunicat del Comité d'empresa sobre l'informe del Consell Jurídic Consultiu

EL COMITÉ D’EMPRESA DE RTVV DENUNCIA  QUE EL CONSELL JURÍDIC CONSULTIU VA INCOMPLIR EL SEU REGLAMENT EN LA VOTACIÓ SOBRE LA LLEI DE RTVV

Una de les conselleres, que va emetre un vot particular contrari a la tramitació de la llei, estava obligada a inhibir-se

València, 20 de maig de 2016

El Comité d'Empresa de RTVV ha traslladat al Consell Jurídic Consultiu que en el debat sobre el dictamen emés en relació a la Proposició de Llei del Servei Públic de Radiodifusió i Televisió d'àmbit autonòmic es va contravenir el reglament de la institució.

Concretament, el Comité adverteix que en la discussió va participar la Consellera Dª María Luisa Mediavilla Cruz, la qual fou treballadora de RTVV. Esta consellera, a més, va signar un vot particular en el qual argumenta a favor que el CJC emeta un criteri desfavorable a la tramitació de la Proposició de Llei.

El Comité adverteix que  Dª. Maria Luisa Mediavilla s’hauria d’haver inhibit, com regula l’article 10 del reglament del CJC:

“ Los miembros del Consell Jurídic Consultiu tienen la obligación de inhibirse del conocimiento de los asuntos en los que tengan interés o que afecten a personas físicas o jurídicas con las que estén o hayan estado unidos por vínculos profesionales o de parentesco.

La inhibición de un Consejero deberá hacerse por escrito dirigido al Presidente antes de la discusión del asunto, o verbalmente al darse cuenta del mismo en la sección, comisión o Pleno, lo que se reflejará en el acta.
Si se plantearan dudas o discrepancias sobre si debe o no inhibirse algún Consejero, decidirá el Pleno del Consell Jurídic Consultiu en la propia sesión o en una independiente anterior a la deliberación sobre el asunto, según decida el Presidente del Consell Jurídic Consultiu”.


Amb l'existència del seu vot particular és evident que la Consellera no es va inhibir com era la seua obligació, ni la va plantejar al Ple del Consell Jurídic Consultiu, ni este ha pres cap decisió al respecte.

Es dóna la circumstància que Dª Maria Luisa Mediavilla no és la primera vegada que deixa d'inhibir-se en casos en els quals obligatòriament hauria de fer-ho. De fet en l'any 2001, com a magistrada suplent de la sala del Social de TSJ,  ja va intervindre de forma irregular en diversos casos en els que estava demandada RTVV mentre ella treballava al mateix temps per a RTVV. http://elpais.com/diario/2003/02/15/cvalenciana/1045340278_850215.html

Davant esta situació anòmala, el Comité sol·licita que es convoque una nova sessió plenària del CJC i es debata el dictamen amb suficients garanties i conforme al Reglament que ordena el funcionament de la institució.

El Comité també trasllada al CJC que el dictamen emés inclou valoracions sobre el contingut de l'acord d'ERO, instant a no complir un dels seus punts. El Comité considera que el CJC envaeix un terreny, el de la negociació col·lectiva, que la Constitució, la Llei Orgànica de Llibertat Sindical i l'Estatut dels Treballadors reserven als agents socials, empreses, sindicats i representants dels treballadors. 

El Comité d’Empresa de RTVV ha traslladat esta petició al president del Consell Jurídic Consultiu,  Vicente Garrido Mayol, i ho farà en les pròximes hores al Consell i als grups parlamentaris, destinataris tots ells de l’informe referit.



NOTA: CGT comparteix quasi íntegrament aquest comunicat, llevat lògicament del paràgraf que fà referència al compliment de l'ERO, contra el que ens manifestarem en contra al seu día i prova de això és la demanda que tenim presentada davant l'Audiència Nacional denunciant la totalitat d'eixe acord.

lunes, 18 de abril de 2016

ASSEMBLEA DE LA SECCIÓ SINDICAL DE CGT EN RTVV

El proper 28 d'abril, dijous, a les 18:00 als locals de CGT, situats a l'avinguda del Cid 154, celebrarem una assemblea d'afiliats de la secció sindical de RTVV.

Ordre del dia:

1. Situació actual de les no negociacions
2. Informació sobre la situació en què quedarem a partir de maig del 2016.
3. Torn obert de paraules.

Per la importància dels temes de tractar, es prega màxima assistència i puntualitat.