Solidaritat amb el company de TV3 represaliat per la direcció

Desde CGT a RTVV volem solidaritzar-nos amb el company de TV3 represaliat per la direcció fent públic aquest comunicat. Molt d'ànim i a continuar la lluita!!!

3 anys de calvari i 7 de presó per a un treballador de TV3

#CCMA #NoEmpresonisElMeuCompany

Diu que vivim en un Estat de dret. Això vol dir que intentem governar-nos dins d’un marc legislatiu amb unes lleis que, de manera ambivalent i invocant certs poders, per una banda sembla que ens defensen i ens amparen, però per l’altra ens limiten i ens deixen en clara indefensió davant d’aquells mateixos poders. En aquest sentit, cap Comitè d’empresa no pot convocar vagues de solidaritat amb cap causa, per noble que sigui, si no és en estricta defensa dels drets laborals i salarials.

A TV3 ens trobem davant d’aquest aparent contrasentit o aparent “abús de dret”: hem convocat vagues de solidaritat amb un company represaliat per la direcció corporativa amb un llarg i penós procés penal, iniciat el 2013 i que ara, el 2016, s’ha concretat en una petició de 7 anys de presó. Però, de què se l’acusa? I, les nostres vagues són legals? La resposta a la segona pregunta és sí, són legals, però per a justificar-ho i per a respondre a la primera pregunta i, alhora, entendre alguna cosa, cal remetre’ns a la història, als fets i al seu context.

Situem-nos al 2012. És l’any en què s’aprova la Reforma Laboral, del PP i de CiU, que facilita els acomiadaments massius i sense pràcticament negociació amb els representants dels i de les treballadores, tant al Sector privat (PP: ERO) com, per primer cop, al Sector públic (CiU: PAC). És l’any que, amb l’excusa de la “crisi” financera “mundial”, tant el Sector privat com, sobretot, el Sector públic reben l’estocada de retallades brutals i kafkianes. A la CCMA, amb una visió estratègica empresarial i de país totalment miop, i uns estalvis reals més que ridículs, si existents, que fan pensar més aviat en una subjugació a interessos polítics de pa sucat amb oli, s’elimina el canal juvenil 3XL (TV3), s’elimina l’emissora iCatFM (CR), s’aprima el canal infantil Súper3 i es relega l’històric canal cultural C33 a només la nit i la matinada. Es paguen 180.000 € a PwC de Barcelona, una oficina que “cuenta con más de 670 profesionales, comprometidos en ofrecer servicios de [...] auditoría, asesoramiento fiscal y legal y consultoría”, per tal que ens faci un Pla de viabilitat.

Als passadissos, s’escampa el xiuxiueig “ERO, ERO, ERO…”. Inesperadament, diverses bústies col·lectives de correu de la CCMA/TV3 reben un correu amb un adjunt explosiu, un Excel sense protecció per password, enviat des del correu del President de la CCMA, Brauli Duart, amb la categoria professional, el sou íntegre, l’antiguitat i el cost d’acomiadament de tota la plantilla, excepte el dels càrrecs més alts. La filtració confirma la temuda sospita de la imminència de l’ERO/PAC a la CCMA, desmentida però alhora mal dissimulada per la direcció fins aleshores. A finals d’any, la CCMA denuncia el Conveni col·lectiu i, amb una capacitat de negociació pràcticament anul·lada per llei, TV3/CR es convertirà en la primera empresa pública que entrarà en la “dimensió desconeguda” jurídica de perdre el seu Conveni.

El 2013, amb les relacions laborals entre treballadors i direcció totalment deteriorades i desestabilitzades, la CCMA s’entesta en mantenir una retallada extra del 5% del sou en contra dels acords de viabilitat (RAV) pels anys 2011 i 2012, ratificats per una clara majoria en referèndum a canvi del manteniment de tota la plantilla. Però, i ens hauria agradat equivocar-nos a la CGT, la CCMA no només continua retallant sinó que comença a acomiadar en bloc. Amb una visió estratègica altre cop de “pa sucat amb oli”, la CCMA desmantella les corresponsalies territorials i n’acomiada totes les col·laboradores i corresponsals, també al País Valencià i a Catalunya Nord, amb l’afegit de la pèrdua d’aquestes variants lingüístiques en pantalla en un context de no simple entreteniment.

En paral·lel, la CCMA també suspèn la contractació temporal d’unes 400 col·laboradores, en una empresa d’un sector que sempre havia adaptat la normal fluctuació de la seva producció interna gràcies a aquesta figura. Al mateix temps, es retalla el pressupost de la CCMA en un 25%, mentre transcedeixen a la llum pública els sous d’escàndol del Director de TV3 i del President de la CCMA, càrrecs públics. La premsa escrita publica la imminència de l’acomiadament de 500 persones treballadores (ERO/PAC) a TV3/CR. La CCMA continua amb la seva visió estratègica de “pa sucat amb oli” i es proposa “vendre” el departament Comercial de TV3/CR a la competència GrupoGodó. Tot això acaba desembocant en l’autoorganització de moltes treballadores i treballadors de TV3/CR en comissions de treball per a oposar-se als acomiadaments massius i, sobretot, al progressiu desmantellament de l’empresa en unes poques mans privades privilegiades i properes als poders fàctics imperants. S’autoorganitza la Gran Festa al Moll de la Fusta, neix la Comissió de Cogestió, les Tresines, els TotsSomTV3…

El juny del 2013, la CCMA suspèn definitivament les negociacions de Conveni i, finalment, anuncia l’acomiadament de 312 persones treballadores i una retallada extra del 7,5% del sou, bastant per sota de les seves pretensions inicials. Però amb això no en tenen prou. En un acte extemporani de repressió i de càstig dit “exemplar” per alguns i, per tant, de cerca d’un “cap de turc” entenem unes altres, l’octubre els Mossos d’Esquadra es presenten de matinada a casa d’un company el qual és detingut i incomunicat durant 72h, passades les quals és posat en llibertat amb càrrecs acusat en solitari per la filtració interna de l’ERO de feia més d’un any, concretament per “descobriment i revelació de secret”, tres dies d’infart, d’infern, que es van convertir en “tres anys d’advocats, d’hospitals i de molta por”, com ens relata la seva família avui, el 2016, quan saben que això, a més, significa la petició desmesurada de 7 anys de presó per part de la Fiscalia i de la CCMA. La tardor del 2013, la plantilla clama un clar “Brauli dimissió” en un referèndum amb una participació històrica.

El company “cap de turc” és un enginyer de Telecomunicació, jove, casat i pare de dos fills petits, professional eficaç i eficient, molt integrat al seu departament de treball, amic dels seus amics, sense vincles ni polítics ni sindicals coneguts. Una persona molt normal, vaja. Però, en unes poques hores tot li va ser arrabassat!

Abans del 30 de juny, dia assenyalt del judici contra el company, volem tancar la pitjor etapa de conflicte laboral que va començar amb l’arribada de l’actual Consell de Govern a la CCMA. Per això, a TV3 fem vagues per a reclamar a la CCMA que acabi d’una vegada amb la persecució judicial extemporània contra el nostre company treballador per la suposada filtració d’unes dades la majoria de les quals avui són públiques i consultables al portal de la transparència.

“Minimum peccatum, maximum supplicium”. Ens volen fer tornem als temps de la “Santa” Inquisició Espanyola? Ens volen fer por? No, no se’n sortiran.

+info [VÍDEO] https://www.youtube.com/watch?v=_qgO1Q1oSBs

Secció Sindical CGT TV3
https://twitter.com/cgtccma