jueves, 23 de junio de 2016

Intervenció sencera del company Manolo Camarasa de CGT RTVV a la Comissió de les Corts

Compareixença a la Comissió de les Corts de CGT

Jo sóc membre del Comitè d'Empresa, represente a CGT, l'únic sindicat que no va signar el ERO d'extinció de RTVV i que va presentar la posterior demanda davant l'Audiència Nacional, una demanda a la que s'han adherit els companys d'UGT.

Creguem que des del primer moment s’han infravalorat les conseqüències de la nostra demanda. S'ha dit que no té cap possibilitat de tirar endavant ja que només la signava un dels sis sindicats, com si la comissió d’un delicte o de una il·legalitat depenguera del nombre de persones que el denuncien. També que com a molt la sentència podria ser d'improcedència, minimitzant el cost que això podria suposar, però no s'ha contemplat que la sentència puga ser de nul•litat, ni per la majoria dels mitjans de comunicació ni, el que és més preocupant, pel Govern.

Pensem que les conseqüències d'una sentència de nul•litat, encara que suposarien una victòria per als nostres plantejaments, podrien ser terribles per a la nostra Comunitat:
  • Si parlem del cost econòmic, hem estimat que estaria entre els 150 i 200 milions d'euros depenent de quan ixca la  sentencia. La nul·litat de l’ERO d’extinció significaria que tots els treballadors haurien de tornar als seus llocs de treball i cobrar els salaris deixats de percebre, a més d'haver d'abonar-se els costos de Seguretat Social. Hem calculat un cost de 60 milions d’euros per any tancat. Aquesta quantitat podria ser major (a raó de un milió de euros cada setmana) si la sentència s'allarga en el temps. Sobre la situació de la demanda després parlaré si tinc temps.
  • Una sentència de nul•litat posaria en perill aquesta llei i podria fer impossible la posada en marxa de la nova RTVV per l’incomplimet de la LLEI D’ESTABILITAT PRESUPUESTÀRIA: a més del cost econòmic, ens podríem trobar amb una plantilla duplicada. D'altra banda, si després d'aquests intents, no hi ha una radiotelevisió pública, tornem a dinamitar per segona vegada el sector audiovisual valencià, que arrossega anys de maltractament y que es troba ferit de mort a hores d’ara.
  • La sola celebració del judici tindria també un inqüestionable cost polític per al govern valencià, perquè suposa que hauria de defensar davant l'Audiència Nacional la legalitat del ERO del govern del Partit Popular, un ERO contra el qual fa poc més de dos anys tots el partits de l’oposició es van manifestar radicalment en contra. Tots recordem les imatges del tancament i algunes de les frases que es van dir en eixe moment, calificant-lo de colp d'estat.

L’ara president Ximo Puig acusava a Fabra de “haver incorregut en prevaricació” i el seu partit, el PSOE, va presentar un recurs de inconstitucionalitat contra la llei de tancament.
Pensen per un moment en la imatge de KPMG, la consultora que va dissenyar l’ERO d'extinció amb el PP i que té per contracte la seua defensa jurídica, defensant al costat de l'Advocacia de la Generalitat la legalitat d'aquest ERO.

Tot açò sense oblidar els programes polítics dels partits de l'oposició que incloïen entre les seues propostes donar eixida al problema laboral dels ex-treballadors.

Nosaltres creguem que una nul•litat és molt possible. Això és lògic ja que som els demandants, però en som molts els que pensem així. Fa apenes 10 dies es va fer públic un informe de APROP en el qual Tomás Sala (Catedràtic de Dret del Treball en la Universitat de València) qualificava la possibilitat de nul•litat com altament probable, mentre descartava que la sentència fóra ajustada a dret i li donava poc crèdit a la improcedència.

També vam conèixer fa uns mesos altre informe encarregat pels companys d'UGT a la Càtedra de Dret al treball de la Universitat Complutense i dirigit per Mª Emilia Casas, (expresidenta del Tribunal Constitucional), que afirmava amb rotunditat que la sentència anava a ser de nul•litat.

Davant aquestes prestigioses opinions que llancen una mica de llum de per on pot anar la sentència, la resposta del govern sempre ha sigut la mateixa: no contemplen la nul•litat, com a molt una improcedència, i per a dir açò es basen en un més que discutible informe d'Advocacia de Generalitat de fa un any. Recordem, la mateixa Advocacia que qualificava de “IMPECABLE” el primer ERO a RTVV, aquell que va ser declarat nul per vulneració de drets fonamentals o la mateixa Advocacia que va avalar LA COMPRA DE VALMOR PER 1 €, per exemple.

La nostra proposta, la de CGT compartida amb la resta del Comitè d’Empresa de RTVV, sempre ha sigut obrir un procés de negociació (tal com suggereix també l'informe de Mª Emilia Casas) que desbloquetge la situació, que permeta recuperar com més prompte millor les emissions i els drets laborals dels treballadors.

En aquest sentit se li han fet arribar, tant al govern com als partits que el sustenten diferents propostes que no han obtingut cap resposta seriosa del govern de la Generalitat.

La sensació que tenim després d'aquest any, és que ens han estat donant llargues, enganyant-nos. Parlàvem amb el Secretari Autonòmic de Comunicació que ens deia que el tema era qüestió de les Corts, els síndics ací presents ens remetien a l'executiu, l'executiu per la seua part deia que el tema se solucionaria amb la nova llei, en la que es respectarien els drets dels ex-treballadors…

I així semblava que anava a ser amb la Proposició de Llei que van signar els tres partits que donen suport al Govern però al final, amb l’oportuna entrada en escena de l'informe del Consell Jurídic Consultiu, s’intenta donar una portada als nostres drets. Sobre eixe informe, si tinc temps, em detindré més endavant.

És a dir, després de dos anys exactament de presentar la nostra demanda i un any després del canvi de govern, la solució que se'ns planteja ratifica el full de ruta del Partit Popular: cal esperar a que un jutge de Madrid decideixca la resolució judicial. Així se'ns ha fet arribar per part del Secretari Autonòmic de Comunicació.

I saben per què?. Perquè aquest govern ja té clar des de fa molt de temps el model de radio i televisió que vol, encara que no ho diga clarament. És un model de servici públic low cost, amb 200/300 treballadors per a realitzar el mínim de producció pròpia (no mes els informatius) i la resta donar-li-lo a productores, EXTERNALITZAR-HO. PRIVATITZACIÓ, per a entendre'ns.

El model que volen és el model Aragón, el model de Múrcia, que no és més econòmic (encara que si el mes precari), on no els importen les condicions laborals de la gent que treballa a les productores, que només estan ací per a guanyar diners. Açò suposa una precarització del mercat laboral que nosaltres, com a sindicats, no podem compartir. Probablement ja tenen en ment el grups mediàtics que ho farien, un d’àmbit autonòmic (amb una xarxa de llicencies de TDT) i un altre grup d’àmbit nacional del que tots coneguem el nom...

És aquest el model que ens mereixem els valencians, un territori amb llengua pròpia i que segueix sent l'únic de tota Europa que té els seus mitjans públics tancats per la insòlita decisió de un govern autoritari que després va perdre les eleccions?

Em resisteix a creure que açò puga ser així. No vull pensar que aquest govern progressista que prometia que anava a arreglar-ho, que anava a rescatar persones amb valentia vullga defensar aquest model de ràdio i televisió neoliberal, un model Alzira de la comunicació. Vull pensar que molta gent, dins dels seus partits, recapacitarà i tirarà enrrere aquestes idees que eren les mateixes que tenia pensades el PP per a la societat valenciana. Per aixó, des de açí, demane al govern que rectifiquen en quant al model.

I en quant als treballadors, des de açi demane a tots els grups que SIGUEN VALENTS en la nova llei. Les propostes encara son damunt la taula. Mantingan les referències als drets dels ex-treballadors. NO SON PRIVILEGIS. Però és més, atrevisquen-se i voten a favor de les esmenes que els ha fet arribar el Comitè d'Empresa.

No és la solució ideal per als nostres problemes laborals però pot ser un bon punt de partida. Ens haguera agradat una solució més atrevida, com la que es va donar en la radiotelevisió grega, on tres anys després del tancament es va readmetre a uns 1500 treballadors del total de 2500 que tenia, i van ser els que tenien un contracte indefinit per oposició. Però ja que no han volgut fer-ho així, el següent pas ha de ser començar un procés de negociació.

Per aixó, ja que no puc dirigir-me des de açí al govern, els demane als representants dels partits que el formen i están ací presents, el mateix: SIGUEN VALENTS.

Parlen amb els seus dirigents, amb el president, amb la vicepresidenta (que no han volgut reunir-se encara amb el Comité) i transmeteu-los que és necessari obrir el més aviat possible aquest procés de negociació i que nomenen, si cal, un nou mediador, un àrbitre, un interlocutor vàlid. No fer-lo tindrà unes conseqüències molt greus que ningú desitja.

I expliquen-los tot el que es juga aquest govern. Una negociació permetria recuperar el servei públic de ràdio i televisió en condicions, no convertiria aquesta nova llei en paper mullat, donaria eixida al problema judicial i solucionaria el problema laboral dels ex-treballadors, DOTANT-LO DE UNA SEGURETAT JURIDICA QUE, A HORES D’ARA, NO EXISTEIX.

El fondit a negre de RTVV per part del PP ja va suposar una despesa de mes de 200 milions d’euros, i ara es pot duplicar eixa quantitat si es desprecia la oferta del Comitè de seure’s a negociar. Perquè si cal tornar a pagar eixa quantitat de milions aquest govern no tindrà ara ningú a qui tirar-li la culpa. El PP ho va fer malament, és de veres, però aquest govern encara està a temps de rectificar perquè els valencians no hagem de tornar a pagar un alt preu per la mala gestió dels seus dirigents.


Moltes gràcies.

martes, 21 de junio de 2016

Solidaritat amb el company de TV3 represaliat per la direcció

Desde CGT a RTVV volem solidaritzar-nos amb el company de TV3 represaliat per la direcció fent públic aquest comunicat. Molt d'ànim i a continuar la lluita!!!

3 anys de calvari i 7 de presó per a un treballador de TV3
#CCMA #NoEmpresonisElMeuCompany
Diu que vivim en un Estat de dret. Això vol dir que intentem governar-nos dins d’un marc legislatiu amb unes lleis que, de manera ambivalent i invocant certs poders, per una banda sembla que ens defensen i ens amparen, però per l’altra ens limiten i ens deixen en clara indefensió davant d’aquells mateixos poders. En aquest sentit, cap Comitè d’empresa no pot convocar vagues de solidaritat amb cap causa, per noble que sigui, si no és en estricta defensa dels drets laborals i salarials.

A TV3 ens trobem davant d’aquest aparent contrasentit o aparent “abús de dret”: hem convocat vagues de solidaritat amb un company represaliat per la direcció corporativa amb un llarg i penós procés penal, iniciat el 2013 i que ara, el 2016, s’ha concretat en una petició de 7 anys de presó. Però, de què se l’acusa? I, les nostres vagues són legals? La resposta a la segona pregunta és sí, són legals, però per a justificar-ho i per a respondre a la primera pregunta i, alhora, entendre alguna cosa, cal remetre’ns a la història, als fets i al seu context.

Situem-nos al 2012. És l’any en què s’aprova la Reforma Laboral, del PP i de CiU, que facilita els acomiadaments massius i sense pràcticament negociació amb els representants dels i de les treballadores, tant al Sector privat (PP: ERO) com, per primer cop, al Sector públic (CiU: PAC). És l’any que, amb l’excusa de la “crisi” financera “mundial”, tant el Sector privat com, sobretot, el Sector públic reben l’estocada de retallades brutals i kafkianes. A la CCMA, amb una visió estratègica empresarial i de país totalment miop, i uns estalvis reals més que ridículs, si existents, que fan pensar més aviat en una subjugació a interessos polítics de pa sucat amb oli, s’elimina el canal juvenil 3XL (TV3), s’elimina l’emissora iCatFM (CR), s’aprima el canal infantil Súper3 i es relega l’històric canal cultural C33 a només la nit i la matinada. Es paguen 180.000 € a PwC de Barcelona, una oficina que “cuenta con más de 670 profesionales, comprometidos en ofrecer servicios de [...] auditoría, asesoramiento fiscal y legal y consultoría”, per tal que ens faci un Pla de viabilitat.

Als passadissos, s’escampa el xiuxiueig “ERO, ERO, ERO…”. Inesperadament, diverses bústies col·lectives de correu de la CCMA/TV3 reben un correu amb un adjunt explosiu, un Excel sense protecció per password, enviat des del correu del President de la CCMA, Brauli Duart, amb la categoria professional, el sou íntegre, l’antiguitat i el cost d’acomiadament de tota la plantilla, excepte el dels càrrecs més alts. La filtració confirma la temuda sospita de la imminència de l’ERO/PAC a la CCMA, desmentida però alhora mal dissimulada per la direcció fins aleshores. A finals d’any, la CCMA denuncia el Conveni col·lectiu i, amb una capacitat de negociació pràcticament anul·lada per llei, TV3/CR es convertirà en la primera empresa pública que entrarà en la “dimensió desconeguda” jurídica de perdre el seu Conveni.

El 2013, amb les relacions laborals entre treballadors i direcció totalment deteriorades i desestabilitzades, la CCMA s’entesta en mantenir una retallada extra del 5% del sou en contra dels acords de viabilitat (RAV) pels anys 2011 i 2012, ratificats per una clara majoria en referèndum a canvi del manteniment de tota la plantilla. Però, i ens hauria agradat equivocar-nos a la CGT, la CCMA no només continua retallant sinó que comença a acomiadar en bloc. Amb una visió estratègica altre cop de “pa sucat amb oli”, la CCMA desmantella les corresponsalies territorials i n’acomiada totes les col·laboradores i corresponsals, també al País Valencià i a Catalunya Nord, amb l’afegit de la pèrdua d’aquestes variants lingüístiques en pantalla en un context de no simple entreteniment.

En paral·lel, la CCMA també suspèn la contractació temporal d’unes 400 col·laboradores, en una empresa d’un sector que sempre havia adaptat la normal fluctuació de la seva producció interna gràcies a aquesta figura. Al mateix temps, es retalla el pressupost de la CCMA en un 25%, mentre transcedeixen a la llum pública els sous d’escàndol del Director de TV3 i del President de la CCMA, càrrecs públics. La premsa escrita publica la imminència de l’acomiadament de 500 persones treballadores (ERO/PAC) a TV3/CR. La CCMA continua amb la seva visió estratègica de “pa sucat amb oli” i es proposa “vendre” el departament Comercial de TV3/CR a la competència GrupoGodó. Tot això acaba desembocant en l’autoorganització de moltes treballadores i treballadors de TV3/CR en comissions de treball per a oposar-se als acomiadaments massius i, sobretot, al progressiu desmantellament de l’empresa en unes poques mans privades privilegiades i properes als poders fàctics imperants. S’autoorganitza la Gran Festa al Moll de la Fusta, neix la Comissió de Cogestió, les Tresines, els TotsSomTV3…

El juny del 2013, la CCMA suspèn definitivament les negociacions de Conveni i, finalment, anuncia l’acomiadament de 312 persones treballadores i una retallada extra del 7,5% del sou, bastant per sota de les seves pretensions inicials. Però amb això no en tenen prou. En un acte extemporani de repressió i de càstig dit “exemplar” per alguns i, per tant, de cerca d’un “cap de turc” entenem unes altres, l’octubre els Mossos d’Esquadra es presenten de matinada a casa d’un company el qual és detingut i incomunicat durant 72h, passades les quals és posat en llibertat amb càrrecs acusat en solitari per la filtració interna de l’ERO de feia més d’un any, concretament per “descobriment i revelació de secret”, tres dies d’infart, d’infern, que es van convertir en “tres anys d’advocats, d’hospitals i de molta por”, com ens relata la seva família avui, el 2016, quan saben que això, a més, significa la petició desmesurada de 7 anys de presó per part de la Fiscalia i de la CCMA. La tardor del 2013, la plantilla clama un clar “Brauli dimissió” en un referèndum amb una participació històrica.

El company “cap de turc” és un enginyer de Telecomunicació, jove, casat i pare de dos fills petits, professional eficaç i eficient, molt integrat al seu departament de treball, amic dels seus amics, sense vincles ni polítics ni sindicals coneguts. Una persona molt normal, vaja. Però, en unes poques hores tot li va ser arrabassat!
Abans del 30 de juny, dia assenyalt del judici contra el company, volem tancar la pitjor etapa de conflicte laboral que va començar amb l’arribada de l’actual Consell de Govern a la CCMA. Per això, a TV3 fem vagues per a reclamar a la CCMA que acabi d’una vegada amb la persecució judicial extemporània contra el nostre company treballador per la suposada filtració d’unes dades la majoria de les quals avui són públiques i consultables al portal de la transparència.

“Minimum peccatum, maximum supplicium”. Ens volen fer tornem als temps de la “Santa” Inquisició Espanyola? Ens volen fer por? No, no se’n sortiran.
Secció Sindical CGT TV3
https://twitter.com/cgtccma

miércoles, 8 de junio de 2016

El divendres, 10 de juny, tots a la Plaça de Manises


30 mesos després del brutal tancament de RTVV pel PPi un any després de la formació de l’actual Consell, els nostres governants no han volgut o no han sigut capaços de complir les seues promeses i reobrir-la. Els valencians seguim sense un mitjà fonamental per al desenvolupament democràtic de la nostra societat, la promoció de la nostrallengua i identitat i la vertebració del nostre territori.

Tots els divendres des d’aquell fatídic dia, els treballadors de RTVV hem vingut concentrant-nos a la Plaça de Manises per a demanar la seua reobertura i el reconeixement dels nostres drets laborals. Aquest divendres no és un divendres més; aquest divendres, la gran majoria dels treballadors cobrarà la última de les seues prestacions per desocupació.Han passat dos anys i seguim sense treball i, ara, sense atur.

Per aixó és importantíssim que aquest divendres tots el treballadors ens concentrem a la plaça i fem escoltar als polítics la nostra demanda urgent: Volem Solucions Ja!!

#VolemSolucionsRTVV
#SenseTreballniAturRTVV
#PromesesIncomplidesRTVV